Publicacions i Congressos CCOO

1. L’AFILIACIÓ. PRINCIPALS CONCLUSIONS I ALTERNATIVES DE TREBALL.
 
 

1.1. L’afiliació: tasca permanent.
 
 

L’afiliació és un dels millors indicadors de la nostra implantació en el col·lectiu de treballadors i de treballadores al qual pretenem ser útils, el termòmetre de la nostra empatia, mesura l’efectivitat del nostre treball, l’encert de les nostres propostes¼ Així doncs, la preocupació per incrementar i atendre adequadament l’afiliació s’ha de situar en el centre neuràlgic del quefer del sindicat aquests pròxims quatre anys.

L’experiència ens demostra que el nostre creixement afiliatiu ha estat major des que ens hem proposat que el seu increment responga, més que a una campanya programada de tant en tant, a una campanya diària en la nostra pràctica sindical. Cal destacar el bot qualitatiu que, en aquest sentit, ha donat la nostra organització. És la presència activa del permanent o de la permanent sindical; és el perfil del company o de la companya afiliada de tal o tal centre, la seua actitud, la seua capacitat de respondre a determinades consultes i de fer atractiu i necessari el sindicat... allò que fa que la gent s’afilie.

És un fet evident que allí on hi ha una afiliada o un afiliat actiu hi ha un cercle important d’afiliació. La qual cosa ens ha de fer concloure de manera clara i contundent que la millor campanya d’afiliació és la que fan les persones amb certa iniciativa o responsabilitat sindical: afiliats i afiliades en el seu centre de treball, delegats i delegades de centre, permanents sindicals¼

Aixó no vol dir que no convinga programar campanyes afiliatives de tant en tant; si les dissenyem bé, poden servir per a donar a conèixer la varietat i riquesa de les activitats de CCOO, tant entre les persones que se’ns puguen afiliar com entre les que ja tinguem afiliades i que no coneguen tots els recursos que el sindicat els oferix.

Hem d’acostumar-nos també a que les campanyes d’afiliació que programem, siguen del tipus que siguen, es marquen uns objectius i es doten dels mitjans adequats, de tal forma que, finalitzada la campanya, puguem valorar el procés i els resultats aconseguits.

L’increment afiliatiu de la Federació passa també, necessàriament, per la programació en els nostres plans de treball -i verificació- d’objectius anuals de creixement afiliatiu, vinculada a totes les nostres activitats (formació, acció sindical, visites a centres, serveis...). Al ja instituït costum de sotmetre a aprovació anual dels màxims òrgans de direcció entre Congressos els pressuposts i balances de cada organització, hem d’afegir el d’analitzar els resultats en matèria d’afiliació i representativitat amb el màxim rigor i valorant allò que els avanços o retrocessos puguen indicar-nos.

1.2.Evolució de l’afiliació

Segons els estudis que periòdicament realitza la Confederació sobre afiliació, es conclou que aquesta respon majoritàriament al tipus: home, d’entre 35 i 45 anys d’edat, amb contracte més o menys fix¼ ..

En la nostra Federació, en aquests últims anys trobem un gir en aquest prototipus. Un nou col·lectiu acudix a afiliar-se a la Federació d’Ensenyament, cada vegada amb major freqüència, es tracta d’un col·lectiu gran que allò que està demandant és informació sobre borses de treball, ofertes d’ocupació¼

Aquest col·lectiu el formen fonamentalment les persones aturades, jòvens i dones la majoria de les vegades, cercadors i cercadores de la primera ocupació, persones que acabaren la seua estada a la Universitat i busquen ara un lloc de treball principalment a l’ensenyament públic.

Altre subgrup dins d’aquests cercadors d’informació sobre l’ocupació el conformen les persones a les quals correspon una adscripció afiliativa a altra branca o a altre territori, però que si volem tenir en compte la seua voluntat, no hem d’afiliar-la a la FE CCOO PV en lloc de a la Federació que li correspondria laboralment, i això perquè és fonamentalment la informació de borses de la nostra Federació allò que sol·licita.

Les ponències Confederals, que ja debatérem, parlen de certa rotació de l’afiliació, amb la qual cosa està produint-se un efecte de renovació contínua de les persones afiliades; i això, a banda d’altres efectes que analitzarem, en té un clar i evident: la ralentització del creixement afiliatiu.

Tanmateix, la Federació d’Ensenyament del PV ha tingut en aquests últims quatre anys un creixement de l’afiliació pròxim al %, la qual cosa ens situa la segona Federació d’Ensenyament de l’Estat, després de la d’Andalusia, pràcticament igual que Catalunya, i per davant de la resta de Comunitats Autònomes. A l’àmbit Confederal del País Valencià, tot i ser la Federació que més ha crescut en els últims anys, encara que hem retallat distàncies, seguim ocupant encara el sisé lloc.

El manteniment de l’afiliació passa també -a més de per l’impuls de mesures que primen sensiblement el tracte diferenciat cap a la nostra afiliació en l’atenció presencial, la comunicació telefònica, la comunicació en Web, els usos del correu electrònic¼ - per seguir les recomanacions del document de la Confederació estatal, en tot allò que es referix al seguiment de les dades afiliatives que regularment ens passa la UAR (Unitat Administrativa de Recaptació de cotitzacions): seguiment permanent de les devolucions de rebuts, contacte personal amb aquells que ens els han tornat per indagar les causes; donar l’adequada solució en cada cas, si els problemes que ens hagen manifestat depenen del sindicat; perfeccionament dels nostres mecanismes de informació sobre l’afiliació; millora de la qualitat dels serveis del sindicat en cada àmbit...
 
 
 
 
 
 

1.3. La gestió de l’afiliació.

També cal parlar necessàriament d’un fet entorn de l’afiliació: la seua gestió.

La gestió de l’afiliació no pot dependre del voluntarisme. Cal dotar d’estabilitat el sindicat en les qüestions tècniques: la gestió d’altes i baixes, l’elaboració de llistats, les etiquetes, les estadístiques afiliatives, les finances, els cobraments i els pagaments, els arxius, elcontrol de premsa¼ .. Per consegüent, caldrà dotar de persones capacitades i amb estabilitat laboral aquest tipus de llocs de treball, tot tendint a la professionalització per mantindre la continuïtat sense alts i baixos.

L’aposta decidida d’aquesta Federació per atendre les Comarques i les Seccions Sindicals com a pilars fonamentals i com a agents directes i primers davant l’afiliació i en l’acció sindical, unida al volum actual d’afiliació, ens situa davant un repte important: cal dotar la Federació d’una infrastructura que li permeta gestionar adequadament aquest volum.

A més, parlar d’infrastructura és parlar de mitjans tècnics i humans, de rendabilització de recursos, de distribució del treball, etc.

La primera cosa que cal constatar al respecto és que, en aquest moment, la Federació funciona amb menys recursos humans que fa quatre anys i que, pel contrari, el volum d’activitat s’ha multiplicat: el nombre de treballadors que cal atendre és molt major, els llocs i fòrums d’intervenció sindical s’han incrementat, els fronts sindicals que gestionem són més, el context polític i social on vivim és cada dia més advers, molt més complex, etc.

Tanmateix, el ritme d’activitat no s’ha vist disminuït: seguim sent el sindicat que sempre té projectes, propostes i alternatives en tots els fòrums en els quals participa.

Queda molt per recórrer i, en aquest sentit, és necessari que la Federació es plantege invertir en recursos, tant materials com humans, i que es dote d’una infrastructura organitzativa que li permeta alliberar-se’ns dels humans perquè puga dedicar la major part del seu temps a l’acció sindical directa.

El creixement afiliatiu i el manteniment de l’afiliació, tant des de la vessant de la discriminació positiva a les persones afiliades, com des del treball del manteniment actualitzat dels fitxers, és tasca dels responsables comarcals i de les seccions sindicals, en col·laboració amb la secretaria d’Organització.

Per altra banda, i amb el mateix objectiu, és necessari conèixer prompte i puntualment totes les baixes que es produïxen, el motiu, la solució i la recuperació si és possible. Per a dur endavant aquesta tasca, és necessari dotar la Secretaria d’Organització, com déiem abans, de mitjans i de personal suficient. Aquests amb col·laboració amb els/les permanents sindicals, responsables de comarques o seccions sindicals, facen un seguiment amb les baixes amb l’objectiu principal de recuperar-les o, almenys, coneguen els motius pels quals s’han produït; i després prenguen les mesures pertinents en el Consell Federal.

Per acabar aquest bloc dedicat a l’afiliació convé introduir unes reflexions de futur. Els plans de treball que elaborem per al futur i les accions que planifiquen en aquesta línia de treball han d’emmarcar-se en un d’aquests tres grans blocs de treball:

n . L’extensió del sindicat a persones noves

n . El manteniment de l’afiliació

n . El control de la desafiliació i de les baixes.
 
 

2.- LA NOSTRA PROJECCIÓ EXTERIOR. LA PRESÈNCIA DE CCOO EN EL MÓN DE L’ENSENYAMENT: RESULTAT D’UN TREBALL SOSTINGUT D’ATENCIÓ.

Alguns dels objectius que ens proposàrem impulsar en el passat Congrés, amb objecte de millorar la representativitat dels treballadors i de les treballadores a l’ensenyament, no han tingut el grau d’execució que ens hauria agradat. Tanmateix, no per això desistirem, i amb el convenciment que poden servir per millorar la defensa dels treballadors i de les treballadores de l’ensenyament, seguirem reivindicant la modificació de la Llei Electoral, tant en ensenyament públic com en privat, perquè la protecció sindical puga abraçar tots els centres educatius.

La millora de la nostra representació sindical passa necessàriament -a més a més de pel treball que realitzen els permanents i les permanents sindicals i els òrgans de representació i de direcció- per la funció que tenen els nostres delegats i delegades de centre i la nostra afiliació, ja que l’increment afiliatiu que estem tenint no suposa un major nombre de vots i, per tant, no s’acompanya d’un increment dels nostres recursos humans.

L’afiliació pot tenir un valor importantíssim si, amb un mínim esforç per actualitzar la seua informació en acció sindical (tasca que s’ha de facilitar pels òrgans de direcció del sindicat, per les seccions sindicals, pels permanents i per les permanents sindicals....) pot explicar la posició de la FE CCOO PV davant determinats assumptes; quan algú li ho requerisca o quan algú difonga informacions tendencioses sobre l’actuació de CCOO. Aquesta és la millor forma de poder arribar a tots els llocs, de traure-li el major partit possible als nostres recursos materials i humans.

  L’increment afiliatiu és important, però no és l’objectiu últim del sindicat. La nostra finalitat és, junt amb la millora de la qualitat de l’ensenyament, la millora de les condicions laborals i socials dels treballadors i de les treballadores de l’ensenyament del País Valencià. Per això, el que perseguim és augmentar el poder contractual del sindicat elevant la representació de CCOO en tots els àmbits possibles, cosa que només ocorrerà si en les eleccions sindicals creix permanentment el nostre nombre de delegats i de delegades.

Els resultats electorals són el termòmetre de la nostra implantació sindical, amb ells se’ns mesura i se’ns assigna una representació en les negociacions de cadascú dels convenis; per ells se’ns concedix una representativitat en les Juntes de Personal. Tenint en compte els resultats electorals, se’ns dóna una o altra representativitat en el Consell Escolar del País Valencià, en els Consells Escolars Municipals, en les Comissions de Concerts¼ ..

La suma dels resultats electorals en els distints sectors ens col·loca com a primera força sindical de l’ensenyament a l’Estat i al País Valencià, però amb un desigual resultat si l’analitzem per sectors i subsectors.

Tanmateix, tot i ser inclòs, la federació que major nombre de vots aporta a CCOO, no és ni de bon tros la que major nombre de delegats i delegades aporta. Això és perquè els agrupaments electorals a què obliga l’actual llei electoral castiguen les grans concentracions de treballadors i treballadores, i la Federació d’Ensenyament és la Federació que més treballadors agrupa en menys empreses.

2.1. La presència en els centres de treball:

Fruit de les eleccions sindicals centre a centre, a la Privada tenim delegades i delegats de CCOO elegits que conformen una ampla xarxa de representants de CCOO en els centres de treball. Aquesta xarxa l’ampliem amb les persones afiliades que en el seu moment es presentaren sota la nostra sigla però que no eixiren elegides. Uns i altres conformen la xarxa de delegats i de delegades de centre de la Privada, fonamental per poder treballar i fer arribar el sindicat, les seues propostes, etc. als treballadors i a les treballadores d’aquests centres.

En Pública no Universitària, en el sector de Laborals i en el d’Universitats, l’absència d’eleccions centre a centre impedix, en primera instància, l’establiment d’aquesta xarxa de delegades i de delegats, tan important per a l’acció sindical, (més si tenim en compte que l’escàs nombre de persones elegides per a les juntes de personal faria i fa impossible la presència d’aquestes delegades i delegats electes en tots els centres, de vegades fins i tot no és possible ni un per comarca). Això ens obliga, mentre no es puga produir una modificació de la Llei electoral, a nomenar delegats o delegades de CCOO en tots els centres de treball, almenys en aquells en els quals tenim afiliació, objectiu que ja ens marcàrem en el passat Congrés i el qual hem complit sols en part: hem incrementat considerablement el seu nombre, però estem encara lluny de tenir delegats i delegades en tots els centres del País Valencià. Aquesta seria l’única forma d’assegurar que les propostes de la FE CCOO PV arriben a tots els treballadors i les treballadores del sector.

A tall de conclusió, podem dir que seguix sent tasca prioritària de la Federació l’establiment d’una Xarxa de Delegats i de Delegades de Centre, conformada per persones elegides o nomenades, de tots els sectors i que facilite la tasca d’extensió, presència i informació del Sindicat en els centres.

Tanmateix, si volem que aquesta estructura organitzativa siga eficaç, hem d’aconseguir una major implicació dels delegats i de les delegades en les tasques sindicals que puguen portar a terme en el seu centre; per a la qual cosa s’imposa que, des de l’estructura de la Federació, i des de les comarques, se’ls facilite al màxim l’exercici de les seues responsabilitats perquè els supose el menor esforç possible.

2.2. La presència de CCOO en altres àmbits de representació.

CCOO participa, i manté una presència continuada, cada vegada en un major nombre d’àmbits de participació: fòrums de debat, plataformes que es mouen en l’àmbit de l’educació i de la cultura (en defensa de l’escola pública, Escoles Valencianes, Defensa de la Llengua, etc.), plataformes socials no estrictament de l’àmbit de l’educació, Consell de la Formació Professional, Consells Socials de les Universitats, Comissions Provincials de Concerts, Consell Escolar del País Valencià, Consells Escolars Municipals, Comités de Salut Laboral¼ ..

Aquesta dispersió d’àmbits, unida a la falta de creixement real del nombre de permanents sindicals que puguen afrontar tots aquells àmbits en els quals es demana la nostra presència (seguim essent el mateix nombre de permanents sindicals que fa quatre anys, encara que ara més dispersos en haver aconseguit implicar-nos en més fronts) ens obliga a plantejar-nos una política de priorització de participació en uns i de renúncia en altres.

Però també ens obliga a buscar la participació de l’afiliació per afrontar tots aquests reptes.

Fonamentalment, ens preocupa la presència i discurs de CCOO en tots els Consells Escolars Municipals del País Valencià.

Entenem que els Consells Escolars Municipals són els òrgans de participació social més importants de l’ensenyament. Precisament per la seu autoritat i circumscripció territorial poden tenir un ressò social que no podem desaprofitar: poden ser l’element d’unió de plataformes, poden ser els òrgans que ens servisquen per canalitzar bona part de les nostres reivindicacions, poden ser el punt de referència per a la nostra projecció social en aquests àmbits locals, etc.

Es fa necessària una política de coordinació i formació d’aquest col·lectiu d’afiliats i d’afiliades, per això les secretaries d’Organització, Política Educativa, Acció Sindical i Formació programaran periòdicament trobades que establisquen el funcionament d’aquesta xarxa de Consellers Escolars Municipals i dissenyaran una estratègia orientadora per a aquest col·lectiu.

La presència de CCOO en aquest òrgans de representació ha de ser activa, amb propostes i alternatives.

Per altra banda, la presència CCOO en els òrgans de representació sindical, Comités d’Empresa i Juntes de Personal no pot eclipsar les posicions pròpies del sindicat. Els òrgans de representació unitaris no poden suplir en cap moment el paper de les seccions sindicals i del sindicat en termes globals. El sindicat ha de tenir sempre veu pròpia, que no es pot diluir en els òrgans unitaris.

  3.- L’ARTICULACIÓ SECTORIAL I L’ARTICULACIÓ TERRITORIAL.

La Federació d’Ensenyament de CCOO del País Valencià s’ha configurat organitzativament al llarg dels més de vint anys que conformen la seua història, i ho ha fet en dues vies o direccions distintes encara que complementàries: en primer lloc, des de l’inevitable i consubstancial divisió entre los sectors i subsectors que la configuren i, en segon lloc, des del moment en què formem part de la Confederació del País Valencià, en la divisió territorial en què aquella s’organitza en funció de l’estructura comarcal del País.

Avançar en els dos tipus d’estructura ha estat i segueix essent important, però no per això deixa de ser conflictiu i discutible. No en el sentit que dubtem de l’eficàcia i de la necessitat de mantenir aquesta doble estructura organitzativa, sinó en la conveniència i oportunitat d’impulsar hui estratègicament més un o altre front.

El passat Congrés va aprofundir aquesta estructura organitzativa i fins i tot, va fer una aposta equilibrada: apostà per una nova organització sectorial. Ningú no pot negar que el model que ens proposàrem ha esta positiu, la qual cosa no vol dir que no siguem crítics i que no pensem en polir i aprofundir en el seu funcionament. Simultàniament, es va fer també una aposta per rellançar, o simplement impulsar, la constitució de sindicats comarcals, ni tan sols intercomarcals, que, en honor a la veritat, cal reconèixer que ha estat una aposta que ha ocasionat alguns problemes.

Les Seccions Federals de cada sector han funcionat i han adquirit un pes específic pel seu treball, a l’igual que els grups de treball. Han arribat a ser, i hui són un element necessari per al funcionament dels òrgans de direcció. Executiva i Consell han deixat de ser els òrgans de debat sectorial per ser autèntics òrgans de direcció que deliberen i decidixen a partir dels informes i propostes madurades en les Seccions Federals.

No podem dir el mateix dels sindicats comarcals que, globalment, no han aportat a la direcció del sindicat elements que l’ajuden a configurar la seua política sindical.

Per què ha funcionat més allò sectorial que allò territorial?. La pregunta pot tenir múltiples respostes:

n . La problemàtica sectorial és la mateixa en tots els llocs i hi ha molt pocs i imperceptibles matisos localistes que justifiquen l’organització territorial. n . La falta d’un nombre suficient de persones que siguen capaces d’agrupar-se de manera estable per sustentar l’organització territorial. n . El sindicat comarcal d’ensenyament no aconseguix superar allò sectorial i aconseguir una política integrada a la Unió Comarcal d’intervenció social, amb un discurs confederal, transformador de la realitat social de la comarca¼
 
  Tal vegada caben encara més respostes, el cert és que cal aturar-se a pensar i reorganitzar la nostra estructura comarcal.

3.1. L’estructuració sectorial:

El funcionament de les seccions federals ha estat positiu i no ens podem reafirmar en el seu manteniment i en l’estructura que funciona tal i com la definírem en el passat Congrés.

Si parlem de la constitució i del funcionament de les seccions sindicals, hem de fer l’anàlisi i les propostes de futur sectorialitzant, encara que els principis i orientacions de política sindical siguen els mateixos per a tots:

En Pública no Universitària cal seguir aprofundint en la fórmula de la permanent de la Secció Sindical intercomarcal constituïda pels responsables de pública de les distintes comarques, les delegades i els delegats electes de la junta de personal provincial i els nomenats pel Sindicat a aquests efectes. Aquesta permanent es reunix almenys una vegada al mes i recull les aportacions que les permanents comarcals de pública hagen pogut fer. Al front d’aquesta permanent intercomarcal està la persona que ocupa la secretaria de la Secció Sindical, elegida per la mateixa. Al front de les permanents comarcals estarà, en la mesura del que siga possible, el responsable comarcal.

Hem d’avançar en la constitució de secciones sindicals de centre amb el delegat o la delegada de centre al capdavant i amb el personal d’administració i serveis integrat.

Pel que fa al sector universitari, tenim constituïdes les seccions sindicals. Hem de prosseguir en el debat de la Secció Federal que, cada vegada més, es conforma com un element fonamental d’elaboració i proposta per a tot el sector. Ara bé, hem d’atendre les especificitats dels subsectors: PDI per una banda i PAS (tant funcionari com laboral) per altra.

La fort presència de treballadors i de treballadores per compte d’empreses pròpies de les Universitats, o bé per compte de contractes i subcontractes de servei, fa necessària una determinada atenció a aquest ampli col·lectiu. Haurem de fer esforços nous per negociar els seus convenis i assolir l’objectiu d’integrar-los en l’acord-conveni marc de les universitats públiques.

Per últim, el subsector de la Universitat Privada també s’emmarca en aquest sector, des del qual caldrà atendre els Centres Universitaris Privats, els Col·legis Majors i altres centres dedicats a l’ensenyament superior.

En altre ordre de coses, hem de continuar aprofundint en la vella línia reivindicativa d’avançar en la federalització de les seccions sindicals de les Universitats, amb la recerca de fórmules de vinculació i compromís orgànic amb la Federació.

En relació amb el personal laboral de la pública no-universitària no pot romandre per més temps en l’espai fronterer entre les federacions d’Ensenyament i FSAP. La FE CCOO PV aposta decididament per la integració de l’afiliació del personal laboral de la Conselleria d’Educació en la nostra Federació. Entenem que aquesta és l’única solució possible i estable per garantir una acció sindical homogènia en el sub-sector i un enquadrament afiliatiu determinat per l’acció sindical. Manca de sentit conformar candidatures de CCOO per a les eleccions a un Comitè d’Empresa amb la disputa interna de dues federacions, en aquest cas la nostra FE PV i la FSAP PV.

En el sector de la Privada, estem parlant de xicotetes i mitjanes empreses i amb unes característiques especials. Això fa que únicament siga possible crear seccions sindicals en empreses grans, i pràcticament no n’hi ha, o en xicotetes i mitjanes empreses que han de tenir, al marge d’un nombre mínim d’afiliats i d’afiliades, unes condiciones socials i ideològiques que difícilment es produïxen. Fora del FOREM, són comptades les empreses en les quals podem pretendre aconseguir la constitució d’una Secció Sindical.

El que sí es fa necessari és que -a l’igual que fan les secretaries Federals al capdavant dels sectors, que elaboren plans de treball de la Secció Federal corresponent- tota secció sindical presente al Consell, a començament de curs, el seu pla de treball para la seua aprovació, així com el Balanç-resum del treball realitzat.

El tercer eix de l’estructura sectorial són els grups de treball, que servixen de suport a subsectors o a àrees transversals, i que han estat funcionant, encara que de forma desigual, elaborant els seus plans, propostes de treball i balanços. En l’últim període, està sent significatiu el nombre de persones afiliades que està participant en grups de treball al voltant de la Secretaria de Formació. Aquests grups de treball estan funcionant de forma estable i, amb l’elaboració de documents, la preparació de jornades, les propostes...., estan enriquint la pràctica sindical de la Federació i han complit sobradament amb l’objectiu que ens proposàrem el passat Congrés: potenciar el debat de les idees al si de la Federació amb la celebració de jornades monogràfiques.
 
 

3.2. L’organització Territorial. Cap a l’òptima utilització dels nostres recursos humans.
 
 

Des del passat Congrés, se sumen al Sindicat comarcal del Camp de Morvedre, únic constituït en aquell moment, el de l’Alacantí, el de la Foia de Bunyol-Requena-Utiel, el de la Plana Alta i el del Baix Vinalopó-Vega Baixa.

El treball d’aquests anys ha evidenciat dos fets:

n . La creació d’una estructura, amb els seus òrgans de direcció, no ha servit perquè les comarques elaboraren plans de treball propis amb objectius adaptats a les comarques, intersectorials, integrats en la política sindical de les Unions Comarcals, etc.

n . On ha hagut un grup d’afiliades i d’afiliats disposats a treballar, haguera o no sindicat comarcal constituït, la comarca ha funcionat, s’han visitat els centres, s’han fet aparicions en la premsa comarcal, s’ha incidit en la política territorial, etc.
 
 

Això ens porta a una conclusió: sols la pràctica diària, sols un treball continuat fa que nasca un sindicat comarcal per evolució natural. Doncs, la Federació ha d’apostar per facilitar els mitjans materials i humans adequats perquè, aprofitant l’actual agrupació territorial de la Confederació, la Federació, en col·laboració amb les Unions Comarcals i l’afiliació de la comarca, organitze una estructura estable amb l’única finalitat de facilitar al/a la permanent o als/a les permanents de la comarca el seu treball, que ha de consistir fonamentalment a atendre a l’afiliació, als centres de treball, als treballadors i a les treballadores,¼ a les iniciatives socials de la comarca...

Sense negar-nos a la constitució de nous sindicats comarcales, optem inequívocament perquè la Federació comence garantint la dotació de mitjans humans i materials suficients en les comarques perquè l’acció sindical de tots els sectors i la potenciació del treball de permanents, afiliats i afiliades, representants de CCOO en els diversos estaments socials, delegats i delegades, etc., puga acabar en la constitució d’un sindicat comarcal.

No hauríem de parlar de la constitució d’un nou sindicat comarcal mentre no existisca en la comarca un xicotet grup de treball aglutinat en torn al permanent o a la permanent sindical, a ser possible amb persones afiliades de tots els sectors. L’objectiu d’aquest grup de treball, que ha d’impulsar el permanent o la permanent sindical en cada comarca, amb la finalitat d’animar i organitzar la participació, consistiria a tenir actualitzades les dades de la comarca: afiliació de cadascun dels sectors; evolució del mapa escolar en la comarca i seguiment de les construccions, del manteniment i de les necessitats dels centres; visió de necessitats de formació en les comarques; delegades i delegats de centre i de junta de personal; consellers i conselleres municipals i de centre de CCOO PV; informació del funcionament de la Plataforma en defensa de l’ensenyament Públic, si existeix; relació de moviments socials, organitzacions... que intervenen en la comarca...

Aquest grup de treball, que podria reunir-se amb objectius concrets almenys una vegada al mes, s’encarregaria d’impulsar el funcionament de les seccions sindicals comarcals constituïdes; de mantenir contacte permanent amb els afiliats i afiliades (sobre tot amb els delegats i amb les delegades); de vetllar per mantenir actualitzades les dades de què disposa la Federació d’aquesta comarca; d’assegurar de forma contínua la visita o l’atenció dels centres; d’impulsar la participació de l’afiliació de la comarca en els grups de treball que posen en marxa la Federació o en els seus propis: plataforma en defensa de l’ensenyament públic, coeducació, salut laboral, cooperació...

Sens cap dubte, aquesta mínima organització i participació de l’afiliació de tots els sectors ens obriria moltes portes: permetria descarregar el permanent sindical de moltes tasques que ara hi recauen en exclusiva i que li lleven temps per a l’acció sindical; ens permetria tenir més incidència en l’activitat social de la comarca per millorar-la; afavoriria la renovació de quadres sindicals...

La dotació de recursos humans:

Els recursos humans es distribuiran tenint en compte cinc criteris. El Sectorial d’origen, la distribució de percentatges a les diverses estructures federals i confederals, les necessitats de les seccions sindicals, el nombre de centres que cal atendre comarcalment i la cobertura de sectors i de comarques més desatesos o de més difícil atenció.

Una concreció d’aquesta distribució no pot fer-se al mil·límetre, tots els anys, caldrà fer els ajusts que es consideren oportuns, depenent del nombre de permanents sindicals. El que sí hem de fer és marcar directrius:

n . Cada sector dedicarà un percentatge dels seus/de les seues permanents sindicals a les estructures d’àmbit superior, Confederals i Federals, de forma que es tendisca a corregir l’actual desproporció en l’aportació de recursos humans dels diversos sectors.

n . Les Seccions Sindicals necessiten un mínim de recursos humans per al seu funcionament habitual, així doncs, fa falta seguir dotant de recursos humans les Seccions Sindicals de les Universitats (encara que és precisament aquest sector el que ha de fer un major esforç en l’aportació als organismes superiors). Sembla el més sensat que en el sector de pública no Universitària, tenint en compte que hi ha una major concentració de treball en les comarques que tenen en el seu si alguna de les tres JJPP, seria convenient tenir-les més en compte amb algun/a permanent sindical més que a les que no la tenen, per atendre amb eficàcia les tasques que s’hi deriven. En les seccions sindicals de Laborals, l’escàs nombre de delegats i de delegades que obtenim no ens permet mantenir permanents sindicals a temps complet al front de les seccions sindicals, amb la qual cosa el treball sindical es rendabilitza més tal i com el fem, des de la Federació.

n . Finalment, la resta de permanents sindicals es distribuirà tenint en compte els criteris que ja ens marcàrem en anteriors Congressos.

n . En aquest sentit, sembla també el més sensat que siga l’equip de l’Horta el que compte amb més recursos humans per poder atendre, a més de les tasques pròpies de la comarca, totes les tasques federals que es deriven de la Comissió Executiva. El fet que les reunions de las Meses Sectorials se celebren a València incidix també en aquesta necessitat. Amb els recursos humans de què disposem, no ens podem permetre deixar desatesa per molt de temps alguna comarca perquè el permanent o la permanent sindical haja d’assistir amb certa periodicitat a reunions d’òrgans de direcció del sindicat, a les meses de negociació¼ Llevat d’aquelles ocasions o aquells assumptes la importància dels quals requereixca la presència de permanents comarcals, les meses de negociació estaran ateses pels permanents amb responsabilitats federals.
 
 

No és aquest ni el lloc ni el moment, però en vistes a optimitzar la utilització dels nostres recursos materials i humans, la FE CCOO PV haurà de dotar-se en el pròxim període d’un reglament de funcionament que haurà de ser debatut i aprovat pel Consell Federal.   4.- COMUNICACIÓ:

La visualització de l’activitat sindical, en la proposta i en la negociació, en l’acord o en el conflicte, requerix de mecanismes àgils de comunicació tant interna com externa. Per això, hem de millorar els nostres mitjans perquè aquesta arribe a l’afiliació, als centres de treball i, per extensió, al conjunt dels treballadors i de les treballadores, des d’una activitat coordinada que evite la dispersió, la reiteració de missatges des de distints mitjans sindicals i el malbaratament de recursos materials i humans.

La FE CCOO PV ha de procedir a l’elaboració d’un pla de treball de comunicació, amb la participació de totes les seccions federals, en el qual es concreten els mitjans i els procediments pendents de treballar en dos direccions:

4.1.-L’atenció als mitjans de comunicació social

La societat on vivim requerix que posem una atenció especialals mitjans de comunicació. En el context mediàtic en què ens movem tot allò que no apareix publicat no existix. La permanent presència de la Federació de l’Ensenyament en tots els mitjans de comunicació escrits del PV és un fet que s’ha aconseguit pel treball constant que la Secretaria d’Informació, tot i trobar unes circumstàncies poc favorables per a la Federació, amb què ens hem topat més vegades de les que voldríem.

Som conscients que, malgrat tot açò, l’aparició en els mitjans de comunicació –premsa escrita, ràdio i televisió-, és tan important que són, en realitat, aquests els que fan que existim per a la societat. Per consegüent ens proposem avançar-hi en la nostra presència. Aquesta permanent aparició de la Federació en els mitjans de comunicació és més necessària i important com major siga la seua penetració social. A més, ens convertix en líders d’opinió i, en tot cas, transmetem capacitat d’opinar i també podem divulgar els nostres pensaments.

Precisament per la seua importància i repercussió hem de treballar seguint les pautes i els criteris que ens permeten estructurar la nostra presència en els més importants o de major difusió. No volem, amb açò, menysprear la funció d’altres de menor difusió que facen possible la nostra presència permanent a les comarques del PV.
 
 

4.2.- L’avanç en la utilització dels mitjans d’informació propis del sindicat.

És necessari seguir avançant i mantenir l’aposta firme per l’aplicació de les noves tecnologies (Internet, Intranet, Correu electrònic, telefonia¼ .) al servei dels afiliats i de les afiliades. Per això, la Secretaria d’Informació, sempre en col·laboració amb les seccions federals, comissions federals d’àrea, grups de treball¼ . haurà de:

a) garantir que els permanents reben en el temps requerit una informació suficient per realitzar el seu treball. a) assegurar que les estructures que han de transmetre la informació als treballadors i a les treballadores de l’ensenyament en els centres de treball disposen dels mitjans necessaris (ací podrien ser molt importants els sindicats comarcals o el grup de treball de l’afiliació que es constituïca on no existisquen). a) optimitzar la utilització dels mitjans i suports de comunicació sindical de què disposem (premsa, publicacions, fax, correu electrònic, pàgina web...) a) posar la política de comunicació al servei de les activitats principals del sindicat: acció sindical, formació, afiliació, serveis¼
 
  És una prioritat per a la Federació la construcció d’agendes electròniques per seleccionar la informació que calga enviar segons els seus continguts, segons la seua aplicació, atenent a les diverses variables. El temps que transcorre des que s’elabora la informació, fins que la rep el receptor o la receptora, ha de reduir-se a breus instants.
 
 

Aquestes mesures per millorar la transmissió de la informació no ens han de fer oblidar l’última cosa i indubtablement la més important: l’atenció presencial dels centres per banda del permanent sindical i de l’actiu de l’afiliació de la comarca.
 
 

5.- FORMACIÓ SINDICAL.

Els avanços aconseguits en els últims anys pel que fa al servei de formació que oferim a la nostra afiliació i a la resta de treballadors i treballadores de l’ensenyament, no es correspon amb aquells que s’haurien d’haver produït també en formació sindical. Pensàvem erròniament que dedicant la major part del temps dels permanents i de les permanents sindicals a qüestions d’acció sindical ( visites a centres, meses de negociació, elaboració de materials, consultes a l’afiliació) oferíem un millor servei, no hem deixat pràcticament res de temps per a una tasca fonamental si volem guanyar en efectivitat: la formació sindical..

Hem de ser capaços de superar aqueixa espècie de complex que ens fa pensar que el temps que dediquem a formació sindical no és rendible. Si volem millorar qualitativament i quantitativa la nostra política organitzativa, haurem d’augmentar la quantitat i qualitat de la formació sindical de l’actiu del sindicat: permanents, òrgans de direcció, delegats i delegades de centre, de comité d’empresa i de junta de personal. Aquestes persones han de ser les primeres en el desenvolupament de la nova política més activa i eficaç que pretenem i, per tant , necessiten millors instruments i capacitat personal per dur-la a terme.

En els pròxims anys, hem d’aconseguir posar en marxa un sistema de formació sindical dels i de les permanents sindicals, delegats i delegades, afiliats i afiliades amb responsabilitats sindicals específiques, a través de cursos periòdics i específics de formació que permetran tant la millora de la qualificació laboral dels antics quadres com la dels nous que estiguen incorporant-se

6.- UN MODEL ORGANITZATIU QUE PROPICIE LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES

- Buscar Nous procediments de debat que permeten dedicar el màxim temps a les qüestions de fons i augmenten la capacitat de decisió dels òrgans de base.

- Millorar els processos informatius, diferenciant clarament els moments de debat, dels de la presa de decisió, i regulen les normes de funcionament de les assemblees per agilitzar-les. Reunions de durada determinada ? en horaris assequibles?, evitant que siguen mera transmissió d’informació perquè siguen autèntic fòrum de debat i elaboració de propostes.

- Desenvolupar la transversalitat promovent la problemàtica específica de les dones en tots els àmbits del nostre treball.

- Planificar cursos específics de formació des de la perspectiva de gènere, així com incloure, des d’aquesta perspectiva, mòduls en els cursos d’altres temes.

- Garantir que en tots els equips de sectors i àrees de la nostra estructura, haja una persona encarregada de les qüestions que afecten específicament a les dones .

- Quantificar el nombre de dones permanents sindicals en els diferents òrgans i, des d’aquesta perspectiva, incorporar-les als cursos de direcció i promoure objectius d’increment anual fins a aconseguir l’equiparació de sexes

- Estudiar de mode comparatiu, per sexes i sectors, l’afiliació, la seua proporcionalitat o dèficit i proposar mesures concretes per estimular l’afiliació. Mantindre l’anàlisi segregat per sexe en qualsevol informe o estudi.
 
 

7.- ÒRGANS DE DIRECCIÓ I DE PARTICIPACIÓ

Els òrgans de direcció dels quals ens hem dotat, tot i acumulant l’experiència de cinc congressos, han demostrat la seua vàlua, de la mateixa forma han posat també en evidència les carències que patim i que cal millora.

Hem d’avançar fent-les cada dia més àgils i eficaços, i açò sols ho podem fer construint sobre el passat; hem de modificar allò que no va funcionar, i crear les estructures que pensem puguen afavorir la participació i enfortir la direcció del sindicat. En aquesta línia, la ponència que presentem, arreplega elements ja aprovats en el passat congrés, corregix aspectes que l’experiència ens demostra que són millorables, proposa noves estructures o redefinix antigues, intenta corregir errades i vicis de funcionament .

7.1. Òrgans de direcció

71. El Consell Federal
 
  És el màxim òrgan de direcció entre Congressos. En allò que es referix a la seua definició, composició funcionament i funcions ens remetem a l’article 19 dels nostres actuals estatuts ( o al que corresponga en cas de modificació dels mateixos per aquest Congrés)

Ens reiterem en què la seua composició ha de respondre a criteris de representació sectorial i territorial.

Ha d’incrementar el seu caràcter de lloc i moment de conformació d’opinió i debat, i seguir el costum iniciat en aquest període en convocar jornades, meses, conferències sobre temes monogràfics d’actualitat, tot i coincidint amb les seues convocatòries

Aquest intent d’afavorir el caràcter de debat no ha de desviar gens ni mica la missió del Consell ni enterbolir l’acompliment de les seus funcions essencials de direcció, ni induir a confondre els moments de debat i els de direcció .

Per l’acompliment de les seues funcions de direcció seria suficient si es reunira amb caràcter ordinari almenys una vegada a l’any, i coincidisca amb l’inici del curs acadèmic, i amb caràcter extraordinari, tantes vegades com la comissió executiva ho considere per complir tant les seues funcions de direcció com les de deliberació.

Periòdicament es procedirà a la seua recomposició, tant per suplir les baixes produïdes, com per adequar la representativitat territorial que el conforma.

7.1.2. La Comissió Executiva Federal

El Congrés de la Federació d’Ensenyament determinarà el nombre dels seus components per incorporar la representació de tots els sectors als quals até la nostra acció sindical: Des de la Secretaria General es proposarà a la Comissió Executiva per a la seua aprovació, l’assignació de responsabilitats a les persones que formen part d’aquesta Comissió Executiva.

Pel seu funcionament, tot el que l’Executiva sense lligar-s’hi necessàriament ni exclusiva, treballa i resol sobre propostes elaborades pels diversos òrgans de participació, coordinació elaboració i consulta dels que s’ha dotat la Federació, s’ha normalitzat en aquest període i ha de seguir-se en aquesta línia.

Sobre les seues funcions ens remetem a l’article 20 dels nostres actuals estatuts o en aquell que resulte després del Congrés.

Les reunions d’aquest òrgan de direcció haurien de convocar-se amb caràcter ordinari cada dos mesos, i amb caràcter extraordinari quan la Secretaria General aconsellada pels òrgans de coordinació, i en especial pel secretariat, ho considere oportú, a més d’allò que es contempla en els actuals estatuts.

7.2. Òrgans de Coordinació, elaboració, Consulta i Participació:

72. El Secretariat
 
  És l’òrgan para la coordinació i el desenvolupament de l’acció sindical. Assolirà les tasques de coordinació de totes les àrees de la nostra Federació i prepararà les convocatòries de la Comissió Executiva i del Consell. Es conformarà amb la Secretaria General i les persones de la C Executiva que, a proposta de la Secretaria General, aprove la pròpia Executiva

SECCIONS FEDERALS SECTORIALS.

Assolixen la responsabilitat d’impulsar l’acció sindical del seu sector en tot el PV, coordinar aquesta acció sindical i elaborar les propostes del seu sector. El corresponent debat en la Comissió Executiva acabarà amb l’aprovació per a tota la Federació de les propostes i accions de les seccions federals.

Inicialment, es constituïxen tres seccions Federals Sectorials: Pública no Universitària (funcionaris docents i personal laboral);Secció Federal d’Universitats (pública i privada); i Ensenyament Privat. El Consell procedirà a aprovar noves seccions federals si pertoca.

7.2.2.1. Funcions.

+ Elaborar i proposar els eixos de l´acció sindical al sector, promovent les seves propostes, tant d´acció sindical estricta com de caràcter organitzatiu o d´altres àrees referents al sector al que pertanyen, per a la seva presentació i debat als òrgans de decisió de la Federació del P.V. i a l´estructura de la Federació Estatal corresponent.

+ Planificar l´acció sindical quotidiana sota les directrius de la Secretaria d´Acció Sindical que hi pertoque, així com fer-ne el seguiment.

+ Realitzar periòdicament, o a petició de la pròpia Executiva, informes i balanços de l´acció sindical per tal de presentar-los als òrgans corresponents, a més d´informes on es faça palesa la situació i desenvolupament del sector.

+ Convertir-se en l´indret per al desenvolupament de les decisions dels òrgans de direcció i de les propostes de les comissions d´àrea, tant en allò específic de la seva acció sindical com en les campanyes generals del sindicat.

+ Detectar les necessitats de formació sindical al sector i realitzar a les estructures escaients les propostes per abordar les solucions. Escoltar ella problemes dels treballadors i treballadores del sector per defensar millor els seus interessos.

+ Dirigir i elaborar la informació pròpia del seu sector per transmetre-la a: afiliats i afiliades, delegats i delegades, i centres. En col·laboració amb la Secretaria d´Informació, preparar l´aparició als mitjans de comunicació.

+ Dissenyar en coordinació amb la Secretaria d´Informació, les campanyes informatives als centres, així com les de desenvolupament i refermament del Sindicat al sector.

7.2.2.2. Composició.

El ple de la secció federal, en ensenyament públic i privat no universitari, almenys estarà format pels i per les permanents encarregats i encarregades de cada comarca i pels i per les membres de la Comissió Executiva amb responsabilitats al sector corresponent. Caldrà afavorir la incorporació permanent de representants de les seccions sectorials comarcals, de localitat o de zona, que mantinguen un funcionament estable. Pel que fa a les Universitats del P.V., el ple de la secció Federal estarà constituït pels i per les permanents sindicals i les persones que nomene l’Executiva Federal. Crearà les comissions i grups de treball que trobe escaient.

7.2.2.3. Estructura Interna.

Cada secció federal estarà coordinada per la Secretaria d´Acció Sindical escaient i s´estructurarà en grups o comissions de treball per abordar els problemes específics de col·lectius o subsectors que, segons els problemes a tractar, seran de caràcter permanent o temporal. Cada secció podrà dotar-se d´aquelles comissions o grups que considere necessaris, encara que com a mínim caldria formar aquelles que es detallen a l´ESQUEMA 1.

7.2.2.4. Funcionament.

Cada secció federal es podrà dotar d´unes normes de funcionament. En tot cas, caldrà respectar els següents criteris:

- Cada secció federal abordarà el pla anual de treball que el Consell Federal haja aprovat per a aquest sector.

- El ritme de les reunions vindrà marcat per la dinàmica sindical, essent normatiu una al principi, per planificar, i altra a la fi del curs, per fer balanç. La Comissió Executiva, la Secretaria d´Acció Sindical o la Comissió permanent seran qui determinen en quin moment l´acció sindical requerix la celebració d´un ple de la Secció.

7.2.3.- LES SECCIONS SINDICALS.

Ens decantem també per la potenciació de les Seccions sindicals d´empresa, sector, subsector, comarca, intercomarcal o provincial.

Per tal de potenciar la participació i l´interés de totes les persones afiliades, al temps que s´intenta defensar al màxim el criteri de comercialització, sense fragmentar allò que ens unix i és comú a un col·lectiu d´afiliats i afiliades dispers territorialment, proposem, en base als següents criteris, la potenciació de les seccions sindicals:

7n . Si l’empresa és d’àmbit comarcal i té almenys 10 persones afiliades, ha de constituir la pròpia Secció Sindical.

7n . Si es tracta d’empreses que no tenen 10 persones afiliades, els treballadors i treballadores s’agruparan sectorialment - i si és possible pel nombre, subsectorialment- per formar la Secció Sindical Comarcal de sector o subsector, i que haurà de coincidir amb la secció sectorial comarcal.
 
 

Si l´empresa és intercomarcal (com ara el cas dels Serveis Territorials Provincials pel que fa als Laborals i l´Ensenyament Públic) es constituirà una Secció sindical en l´àmbit de l´empresa. A cadascuna de les comarques que la componen, es triarà almenys, un membre per a aqueixa executiva intercomarcal. Des de la Secció Sindical i des de la Secció Federal es potenciarà la creació de subseccions sindicals a cada comarca (i que normalment hauran de coincidir amb les seccions sectorials comarcals) per tal d´acostar el debat a les persones afiliades així com prendre les diferents decisions.

En el cas de les Universitats, s´establix una mateixa fórmula organitzativa a cada secció sindical, seguint les elaboracions enumerades des de la Federació d´Ensenyament per a la Universitat:

7n .L´assemblea d´afiliats i afiliades, on participen totes les persones afiliades.

7n .L´Executiva de la Secció Sindical - que ha de ser un òrgan col·legiat, àgil i resolutiu, que entenga d´aquells assumptes que exigixen definicions d´acord a la peculiaritat de cada Secció Sindical- ha de vetllar perquè les seves resolucions siguen conformes amb la política general de la Federació. La seua composició ha de ser equilibrada perquè no es convertisca en un lloc de debat dels assumptes d’un col·lectiu o subsector; ha de comptar amb: una Secretaria General de la Secció Sindical, una d’Organització i Finances i una altra d’Iniciatives i Informació, assegurant persones responsables de cada subsector i, al seu cas, de les àrees de treball que considere l’assemblea de la Secció Sindical, tot amb criteris d’operativitat.

7n .Cada subsector (PDI, PAS laboral i PAS funcionari) ha de tenir com a estructura de debat que és, reunions obertes a la corresponent afiliació que permeta participar obertament a tothom que ho desitge. Paral·lelament a aquesta capacitat de participació per subsectors de tota la afiliació, hem de mantenir una estructura ordinària formada per cada equip de treball amb els delegats i delegades sindicals pertanyents a les Juntes de Personal i Comités d’Empresa, la qual prepararia les reunions d’aquests dos òrgans i s’assabentaria de tots aquells assumptes que en l’àmbit de la Universitat afectaren el seu corresponent.
 
 

7.2.4. SECCIONS SECTORIALS COMARCALS (DE LOCALITAT O DE ZONA).

Per estimular la participació i donar vida a la Secció Federal Sectorial es crearan, allà on siga possible i convenient, Seccions Sectorials Comarcals. A més en àmbits on la concentració de centres o l'afiliació siga molt elevada, es podran constituir seccions sectorials de localitat i fins i tot tendir cap a la zonificació de les localitats si fóra necessari fins fer coincidir les seccions sectorials de zona amb els districtes educatius.

7.2.4.1. Funcions.

* Participar coordinadament amb la Secció Federal i amb la Secció Sindical corresponent ( si correspon) en l'elaboració de la política sindical del seu sector per a l'àmbit comarcal.

* Proposar a la Secretaria d'Organització el nomenament de les persones que representaran CC.OO. als Consells Escolars Municipals de la Comarca i orientar la seua activitat així com fer un seguiment i avaluació d'aquesta.

* Ampliar i millorar els mecanismes de participació permanent en tots els processos de discussió i decisió del Sindicat.

* Establir uns canals d'informació més àmplia i prioritària per als afiliats i les afiliades sobre aquelles qüestions d’interès suscitades, principalment en períodes de negociació.

* Emetre prèviament la seva opinió sobre els resultats finals de les negociacions col·lectives perquè la secció federal corresponent puga elaborar les propostes definitives han de ser aprovades pels òrgans de direcció de la Federació.

* Coordinar, facilitar i fer un seguiment del treball dels delegats i delegades de Centre de CC.OO. en la comarca.

* Seguint les orientacions de la secció federal, fer la planificació específica per a la comarca de cadascuna de les campanyes proposades pel Sindicat i portar-les endavant.

* Escollir la representació que li corresponga per a l’Executiva intercomarcal.

* Elegir els delegats i delegades de la Secció Sindical i de les candidatures que es presenten a les eleccions sindicals, en el cas que el seu àmbit coincidisca amb el de l’òrgan a elegir.

Quan tal coincidència no es produïsca, les propostes partiran de les seccions sindical de zona, localitat o comarca i seran debatudes i votades a l’Executiva de la Secció Sindical Intercomarcal.

7.2.4.2. Composició.

* La Secció Sindical Comarcal (de Localitat o de Zona ) estarà composada pels afiliats i afiliades del sector corresponent d'aquest àmbit territorial.

* Podrà dotar-se d'una permanent la qual tendirà a estar composada pels delegats i delegades de Centre de CC.OO.

7.2.4.3. Funcionament.

* El o la permanent sindical (o persona afiliada) responsable d'aquesta comarca serà qui coordine i oriente l'acompliment de les funcions assignades a les Seccions Sindicals Comarcals ( de Localitat o de Zona). Per això, el o la permanent sindical (o persona afiliada) responsable realitzarà:

- tres reunions, almenys, al llarg del curs escolar amb els delegats i delegades de centre de CC.OO. pertanyents a aquest àmbit territorial.

- una reunió, al menys, a principi del curs escolar amb tot el conjunt d'afiliats i afiliades d'aquest àmbit territorial per acordar el funcionament d'aquest òrgan de participació; i una altra a la fi de curs, per tal de fer un balanç sobre el grau de compliment dels objectius plantejats.

- la coordinació d’almenys una assemblea informativa de CC.OO. cada trimestre en cadascun dels centres pertanyents a aquest àmbit territorial, si bé la realització d'aquesta la portarà endavant una persona que siga permanent sindical, delegada de centre o afiliada.

* Les Seccions Sindicals Comarcals ( de Localitat o de Zona) s’hi coordinaran a través de la seua Secció Sindical i de la seua Secció Federal.

* Les persones que pertanyen a la Secció Sectorial Comarcal podran acordar, amb la persona responsable de la comarca, un dia fix de reunió al mes per tal d'afavorir el debat i l'intercanvi d'informació.

7.2.5. COMISSIONS FEDERALS D'ÀREA.

Les Comissions Federals d'Àrea són òrgans col·lectius d'elaboració i proposta per als temes intersectorials.

7.2.5.1. Proposta de Comissions Federals d'Àrea:

- Política educativa.

- Dona.

- Informació.

- Salut Laboral.

- Formació (que també hauria de dotar-se de totes aquelles que necessitara per tal de cobrir tots els àmbits formatius)

- Normalització lingüística.

7.2.5.2. Funcions.

* Assegurar el caràcter col·lectiu i federal de l'elaboració teòrica i programàtica del sindicat als temes intersectorials.

* Proposar campanyes i actuacions de la Federació davant problemes més amplis que l'estricta acció sindical sectorial.

* Col·laborar en l'enriquiment de l'acció sindical global i sectorial mitjançant la proposta de reivindicacions de caràcter sociopolític.

* Assessorar, en temes de la seua competència, els òrgans de direcció corresponents.

* Canalitzar el desenvolupament de les decisions del òrgans de direcció.

7.2.5.3. Composició.

Estaran integrades per les persones proposades per cadascuna de les Seccions Federals Sectorials i per les designades per la Comissió Executiva.

7.2.5.4. Estructura interna.

En la mesura que el seu grau de desenvolupament ho requerisca, les comissions d'àrea podran dotar-se d'una comissió permanent i estructurar-se en tants grups de treball com considere oportú.

7.2.5.5. Funcionament.

El ple de cada Comissió d'Àrea es reunirà ordinàriament almenys una vegada a l'any, amb l'objectiu de planificar el treball i realitzar el balanç escaient.

Les Comissions d'Àrea seran convocades pel responsable o la responsable corresponent o per la Comissió Executiva.

En la mesura que el seu desenvolupament ho permeta, elaboraran les seues pròpies normes de funcionament.

71. Grups de treball
 
  Cada Secció Federal constituirà els grups de treball que considere necessaris per portar endavant amb més èxit la missió que aquesta té encomanada.

Els grups de treball són equips subsectorials que es constituïxen i es reunixen per necessitat de la Secció Federal corresponent i ho fan amb caràcter estable o conjuntural depenent dels temes per als quals són constituïts.

Es constituiran aquells que apareixen a l’esquema 1. Cadascun d’aquestos equips de treball disposa d’una persona responsable de l’equip al costat d’aquelles que la Secció Federal corresponent, sota proposta de les Seccions Sindicals, designe.

Els equips de treball assumixen l’elaboració de tots aquells aspectes que afecten directament l’acció sindical del seu subsector en l’àmbit del P.V. També han de preparar els treballs dels corresponents grups de treball estatals.
 
 
 
 
 
SECCIONS FEDERALS GRUPS DE TREBALL COMISSIONS FEDERALS
Universitat  PDI

PAS Laboral i Funcionari

Universitat Privada

Quart sector

Política Educativa

Dona

Organització i Finances

Informació

Personal funcionari i laboral de Pública no Universitària E. Infantil-Primària

E. Secundària

E. Especial

E. Especialitzats

E. Persones Adultes

F. Professional

P. Funcionari de Conselleria d’Educació

P. Laboral de Conselleria d’Educació

Salut Laboral

Formació

Normalització lingüística

E. Privat C. Reglada concertada

C. E. Especial

C. Reglada no concertada

C. Autoescoles

C. Escoles Infantils

C. No reglada

Centres d’idiomes

Centres en crisi

 

Agenda

Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31

Actualitat FE

utilitzem cookies pròpies i de tercers per motius de seguretat, millorar l'experiència de l'usuari i conèixer els seus hàbits de navegació. Si continues navegant, entenem que admets la nostra política de cookies.