Actuacions de CCOO en la UPV

¿ES LA UPV UNA UNIVERSIDAD SALUDABLE?

Muy probablemente seáis conocedores de que la UPV pertenece a la denominada Red Valenciana de Universidades Saludables, desde hace ya unos cuantos años. Menos probable es que sepáis que la edad promedio del personal que trabaja en la UPV ronda los 55 años, por lo que gran parte de su vida laboral la han desempeñado en el seno de la UPV. Por tanto, no se puede o no se debería separar el concepto de saludable (salud), de las tareas y de los entornos de trabajo en los que la plantilla de la UPV desempeña sus labores, independientemente del tipo de tareas que realicen, bien sean éstas más administrativas o más técnicas.

Esta relación entre salud y trabajo es una cuestión crítica que no puede ser continuamente apartada de la agenda directiva de la UPV, que parece dedicarse más a los gestos y a las performances que a la verdadera persecución de la implantación de una cultura preventiva que garantizase la salud de las personas, tal y como le exige la Ley de Prevención de Riesgos Laborales al considerar a la UPV como empleadora pública.

Para con esta obligación legal, que asumen con nombre y apellidos los funcionarios sobre los que recae realmente el gobierno, el mando, la dirección y la toma de decisión, que desde arriba comienza por el Rector, consideramos como sindicato que NO ha sido hasta la fecha correctamente diagnosticada (estado de situación), y la consideramos deficientemente dotada.

En primer lugar, cuando decimos que NO ha sido correctamente diagnosticada, juzgamos que, sobre el compendio de Reales Decretos en materia de prevención de riesgos laborales y vigilancia de la salud, todos ellos de obligado cumplimiento, que hay publicados desde hace casi 25 años en este país, y que están relacionados con la protección de la salud, siendo algunos de ellos de importancia extrema, no se ha hecho un verdadero diagnóstico: serio, profundo y riguroso del estado del nivel cumplimiento de las obligaciones legales que debe asumir la UPV (repetimos: desde hace 25 años). Se hizo hace unos dos años “algo”, concretamente un diagnóstico muy superficial y poco profundo, pero a la vista de lo que dicho documento “dejó fuera”, no podemos ni vamos a aceptarlo como definitivo: ni a medio ni a corto plazo. Para remediar la carencia de información, sólo hay que tener la voluntad (directiva) de querer hacerlo con rigor y seriedad, esto es: mediante una verdaderamente exhaustiva y profesional auditoría externa, clara y transparente.

En segundo lugar, cuando decimos deficientemente dotada, exponemos que es imposible saber cuántos recursos hay que destinar si previamente no se conoce cuál es el verdadero estado de situación -y volvemos a lo que os hemos expuesto en el punto anterior- y a la magnitud de las tareas a abordar, pero de lo que estamos seguros es que los recursos humanos y materiales que han dispuesto las personas que han dirigido la UPV durante los últimos 25 años han sido evidentemente muy insuficientes, tanto en cantidad como en estructura organizativa.

Imaginaos que hay que construir un edificio. Se supone que ninguna cabeza sana o mínimamente seria construiría un edificio sin saber a qué uso va destinado o cuántas personas lo ocuparán, ¿verdad?.......Pues aquí, en la UPV, el edificio de la prevención de riesgos y de la vigilancia de la salud se ha “construido” (ejemplo gráfico) … a base de dejar un montón de ladrillos y sacos de cemento que se colocarían ellos solos, “sin saber si la cantidad es la correcta, ni planos ni ná” ... pues lamentablemente es lo que viene ocurriendo desde hace 25 años, en los que no hay planos, ni estrategia, ni liderazgo directivo en materia de prevención de riesgos laborales y vigilancia de la salud.

La parrafada anterior es muy gráfica, pero es lo que nos parece, a tenor de los resultados y la confrontación permanente, que siempre versa sobre lo mismo, y los funcionarios públicos que gobiernan y dirigen la cuestión de la prevención y la salud en la UPV: que no quieren encender la luz en la habitación para que no se vea lo que hay dentro. Es lo que pensamos, y de ello estamos convencidos.

También queremos dejar claro que no vamos a asumir, ni a consentir, ni a tolerar maniobra corporativa (ya un clásico de la casa) de querer desviar la responsabilidad de mandos y directivos hacia los subordinados, como chivos expiatorios. No, no les va a servir para eludir su responsabilidad, sólo les va a valer para quedar todavía más en evidencia.

No hay cabida para el capricho ni el libre albedrío en el cumplimiento de las obligaciones legales: los funcionarios, aquellos que voluntariamente se han presentado a ejercer labores de mando, dirección, y toma de decisión, sobre los que recae la responsabilidad de hacer que en la UPV se cumplan, desde el primero hasta el último, los reales decretos relacionados con la prevención de riesgos laborales y de vigilancia de la salud, deben proveer, dotar y estructurar los recursos que sean necesarios para un adecuado cumplimiento de sus exigencias reglamentarias. Estos mandos, como mínimo, deberían elevar solicitud formal y oficial dónde sea menester para requerir los recursos que sean precisos (pudiendo demostrar que lo han hecho, claro está). ¿Qué mínimo que esto?.... Sras. y Sres., ¡que se han puesto ustedes ahí voluntariamente… que nadie les ha obligado a ser “Jefes” ni directivos !.

Como Organización Sindical consideramos que es sobre estos mandos en activo, sobre los que recae esta ineludible labor y responsabilidad, y atribuimos un evidente y trazable nexo entre responsabilidad inherente al cargo y su correspondiente deber de acción.

No comprendemos ni asumimos la eternización de la situación actual. Da la sensación de que un colectivo (que no es de uno, ni de dos, ni de tres) de personas con capacidad para tomar decisiones lleva sostenidamente sin mirar en la dirección a la que hay que hacerlo durante lustros. No sirve empezar a actuar hace dos años, en los que la UPV ha mostrado más proactividad y transparencia -y hay que reconocer que ello se debe al empeño personal de la Vicerrectora de los Campus y Sostenibilidad, las cosas como son- pero lamentablemente, ni tan siquiera estos últimos dos años, se viene actuando con la suficiente intensidad ni con la precisión ni con la decisión que se requeriría. Parece que se quiere evitar a toda costa abordar con rigor esta cuestión. Nos preguntamos: ¿cuál es el temor? ¿A qué se tiene miedo?.

Haciendo un pequeño ejercicio mental parece que de lo que se tiene miedo es de cumplir con la legislación con rigor y exhaustividad, cuando de lo que deberían tener miedo, los que se han subido al podio del mando a tomar decisiones, es a las consecuencias que se derivan de su incumplimiento, tanto las posibles consecuencias para ellos, como – esto debería estar ante todo lo demás - para la salud de las personas que trabajan en la UPV.

Obsérvese que el elemento diferencial y crítico, en contraposición a otras cuestiones a las que se da mucha importancia en la UPV -sin pretender menoscabarlas en absoluto, pero es imposible no hacer comparaciones, siquiera inconscientemente- es la exigencia legal y el nivel responsabilidad civil o penal exigible, amén del derecho fundamental a la salud que se aspira proteger (de nuevo: esto antes que nada). Os proponemos unos ejemplos que comprenderéis muy fácilmente:

* Echad un vistazo a la cantidad de parkings para vehículos privados, los nuestros… es comodísimo todo, no lo podemos negar, pero costaron y cuestan mucho dinero público; también tenemos “un pedazo de” frontón y de velódromo impresionantes y magníficos… a ver, sí, por supuesto, todo está muy bien, es un privilegio tener acceso a ello, no nos malinterpretéis, porque de lo que tratamos es simplemente de facilitar la comprensión del siguiente ejemplo: la realidad es que ningún Real Decreto ha obligado legalmente a la UPV a tener parkings o frontones, y la decisión de tener esas instalaciones y no otras - el dinero es finito-, las han tomado funcionarios públicos con rangos al menos, de Jefe de Servicio hacia arriba: o sea, básicamente “Edificio Rectorado”. Evidentemente es prerrogativa de los gobernantes de la UPV decidir a donde se destinan los recursos, de acuerdo, pero nosotros nos realizamos algunas pocas preguntas (cabrían más): ¿cuál es realmente el nivel de equipamiento de protección frente a los riesgos en las instalaciones de la UPV? ¿es el adecuado? ¿cómo se sabe si es el adecuado o es inadecuado? Realizarse estas preguntas en el año 2000 era lógico, pero tener que realizarlas, y tener que redactar correos de difusión como éste en el año 2020, es INACEPTABLE. Citamos instalaciones, por hablar de algo, pero podríamos citar probables incumplimientos de la normativa aplicable a la vigilancia de la salud, seguridad de máquinas o equipos de trabajo, uso y almacenamiento de productos químicos, etcétera.

* Otro caso paradigmático es el proyecto Hyperloop, que “es estratégico” para la UPV. Aunque pensamos que sólo será para la web de la UPV, cara a la galería y a los medios de comunicación, y no otra cosa. Porque es tan, tan importante, que han tenido a esas y esos jóvenes, verdaderos activos profesionales de esta sociedad, ocupando como laboratorio y zona de trabajo una parte del edificio “Cafetería La Malvarrosa”. Pasen, pasen y vean…. Edificio que era tan imprescindible construir, ya bien entrado el siglo XXI, que a los dos o tres años se cerró la concesión de la cafetería y ahí se quedó el elemento (mejorar las infraestructuras y equipamiento de seguridad de laboratorios y naves NO, construir otro edificio MÁS a ser destinado como cafetería, cerrarlo después, y dejarlo muerto de asco, SÍ). Decisión que adoptaron los directivos de la UPV con dinero público, dado que entendemos que dicho gasto no se efectúo con dinero privado donado por un mecenas.
Pues estos son ejemplos reales de prioridades en la toma de decisión por la gobernanza de la UPV, contados con bastante folclore y causticidad. Decisiones que no toma un ente abstracto o una inteligencia artificial, sino las mismas personas que deciden durante consecutivamente 25 años no optar claramente por la salud de las personas que trabajan en la UPV.

El modelo preventivo por el que ha optado la UPV ha de cambiar drásticamente, debiendo pasar a convertirse en punto de confluencia y colaboración entre personal de la UPV, representantes sindicales, y gobierno y mandos de la UPV, o persistirá la situación de contienda permanente e ininterrumpidamente, inevitablemente en modo de escalada. No queremos esto. Queremos evitar la confrontación, pero queremos un cambio urgente, de verdad, drástico, no postureos, ni la designación de “comisarios políticos” destinados a hacer “control de daños” porque la doctrina de la dirección es que “en la UPV no se hace nada mal”.

La Sección Sindical de CCOO de la UPV está dispuesta a convertir este eje de acción, la prevención de riesgos laborales y la vigilancia de la salud vinculada a los mismos, en uno de sus ejes de acción prioritarios con relación a la defensa de los derechos de las y los trabajadores de la UPV. Y esto va a ser llevado a cabo ininterrumpidamente, con el apoyo del personal de la UPV, sea cual sea su filiación sindical, esté o no esté afiliado, contando con el apoyo del gabinete de salud laboral de CCOO del PV, y por supuesto, con el de las secciones sindicales de la UPV que compartan esta misma visión.

Recordamos al Excelentísimo Rector D. Francisco Mora, de manera muy directa, prácticamente literal, las palabras que pronunció en una Junta de Gobierno hace un par de años: “para la cuestión de los riesgos laborales, todo lo que haga falta”.

Por favor, Sr. Mora, adopte de una vez verdaderas decisiones y no sigan dando rodeos a la cuestión. ¡Por favor, hágalo! con la salud de las personas a su cargo no se juega.

 


Som treballadors
   Som treballadores
      Som universitat

 

 

Serveis per a l'afiliació de CCOO
Atenció a l´afiliació

http://ccoo.upv.es/images/logoccooUPV.png

CCOO, primer sindicat a Espanya

CCOO ha aconseguit 96.249 delegats/as, el 35,7% del total, en les eleccions sindicals celebrades en empreses privades i en les Administracions Públiques.
Amb aquests resultats, CCOO revalida la seua condició de primer sindicat del nostre país, ho és des dels anys 90, amb una diferència de 8.051 representants sobre el segon sindicat, la Unió General de Treballadors.
Així ho acredita el Ministeri de Treball en una certificació el dia 19 de juny de 2019.

   Edifici 6-E (Gabinet Mèdic)
Telèfons:   963 877 040 - 963 877 043
Alonso Pérez            79029
José Segovia            77040
Consuelo Vallés         77043
Ildefonso Pelayo        77043
Julia Benet        77040
Juanjo Escobar (Gandía) 43003

email:      Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Web:        http://www.ccoo.upv.es

Twitter:    https://twitter.com/ccooupv
Facebook:   https://www.facebook.com/ccooupv/

¡ Si eres afiliado/a, gracias por confiar en nosotros!
Si no lo eres, nos gustaría mucho poder contar con tu apoyo.
Afilia't CCOO :  https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php


.

 

 

ÉS LA UPV UNA UNIVERSITAT SALUDABLE?

Molt probablement sou coneixedors que la UPV pertany a la denominada Xarxa Valenciana d'Universitats Saludables, des de fa ja uns quants anys. Menys probable és que sapieu que l'edat faig una mitjana de del personal que treballa en la UPV ronda els 55 anys, per la qual cosa gran part de la seua vida laboral l'han exercida en el si de la UPV. Per tant, no es pot o no s'hauria de separar el concepte de saludable (salut), de les tasques i dels entorns de treball en els quals la plantilla de la UPV exerceix la feina de casa, independentment del tipus de tasques que realitzen, bé siguen aquestes més administratives o més tècniques.

Aquesta relació entre salut i treball és una qüestió crítica que no pot ser contínuament apartada de l'agenda directiva de la UPV, que sembla dedicar-se més als gestos i a les performances que a la vertadera persecució de la implantació d'una cultura preventiva que garantira la salut de les persones, tal com li exigeix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals en considerar a la UPV com a ocupadora pública.

Envers aquesta obligació legal, que assumeixen amb nom i cognoms els funcionaris sobre els quals recau realment el govern, el comandament, l'adreça i la presa de decisió, que des de dalt comença pel Rector, considerem com a sindicat que NO ha sigut fins avui correctament diagnosticada (estat de situació), i la considerem deficientment dotada.

En primer lloc, quan diem que NO ha sigut correctament diagnosticada, jutgem que, sobre el compendi de Reials decrets en matèria de prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut, tots ells d'obligat compliment, que hi ha publicats des de fa quasi 25 anys en aquest país, i que estan relacionats amb la protecció de la salut, sent alguns d'ells d'importància extrema, no s'ha fet un vertader diagnòstic: seriós, profund i rigorós de l'estat del nivell compliment de les obligacions legals que ha d'assumir la UPV (repetim: des de fa 25 anys). Es va fer fa uns dos anys “alguna cosa”, concretament un diagnòstic molt superficial i poc profund, però a la vista del que aquest document “va deixar fora”, no podem ni ho acceptarem com a definitiu: ni a mitjà ni a curt termini. Per a remeiar la manca d'informació, només cal tenir la voluntat (directiva) de voler fer-ho amb rigor i serietat, això és: mitjançant una veritablement exhaustiva i professional auditoria externa, clara i transparent.

En segon lloc, quan diem deficientment dotada, exposem que és impossible saber quants recursos cal destinar si prèviament no es coneix quin és el vertader estat de situació -i tornem al que us hem exposat en el punt anterior- i a la magnitud de les tasques a abordar, però del que estem segurs és que els recursos humans i materials que han disposat les persones que han dirigit la UPV durant els últims 25 anys han sigut evidentment molt insuficients, tant en quantitat com en estructura organitzativa.

Imagineu-vos que cal construir un edifici. Se suposa que cap cap sa o mínimament seriosa construiria un edifici sense saber a quin ús va destinat o quantes persones l'ocuparan, veritat?.......Perquè ací, en la UPV, l'edifici de la prevenció de riscos i de la vigilància de la salut s'ha “construït” (exemple gràfic) … a força de deixar un munt de rajoles i sacs de ciment que es col·locarien ells sols, “sense saber si la quantitat és la correcta, ni plans ni ná” ... perquè lamentablement és el que ve ocorrent des de fa 25 anys, en els quals no hi ha plans, ni estratègia, ni lideratge directiu en matèria de prevenció de riscos laborals i vigilància de la salut.

La parrafada anterior és molt gràfica, però és el que ens sembla, a tenor dels resultats i la confrontació permanent, que sempre versa sobre el mateix, i els funcionaris públics que governen i dirigeixen la qüestió de la prevenció i la salut en la UPV: que no volen encendre la llum a l'habitació perquè no es veja el que hi ha dins. És el que pensem, i d'això estem convençuts.

També volem deixar clar que no assumirem, ni a consentir, ni a tolerar maniobra corporativa (ja un clàssic de la casa) de voler desviar la responsabilitat de comandaments i directius cap als subordinats, com a bocs expiatoris. No, no els servirà per a eludir la seua responsabilitat, només els valdrà per a quedar encara més en evidència.

No hi ha cabuda per al capritx ni el lliure albir en el compliment de les obligacions legals: els funcionaris, aquells que voluntàriament s'han presentat a exercir labors de comandament, direcció, i presa de decisió, sobre els quals recau la responsabilitat de fer que en la UPV es complisquen, des del primer fins a l'últim, els reials decrets relacionats amb la prevenció de riscos laborals i de vigilància de la salut, han de proveir, dotar i estructurar els recursos que siguen necessaris per a un adequat compliment de les seues exigències reglamentàries. Aquests comandaments, com a mínim, haurien d'elevar sol·licitud formal i oficial on calga per a requerir els recursos que siguen precisos (podent demostrar que ho han fet, és clar). Que mínim que això?.... Sres. i Srs., que s'han posat vostès ací voluntàriament… que ningú els ha obligat a ser “Caps” ni directius !.

Com a Organització Sindical considerem que és sobre aquests comandaments en actiu, sobre els quals recau aquesta ineludible labor i responsabilitat, i atribuïm un evident i traçable nexe entre responsabilitat inherent al càrrec i el seu corresponent deure d'acció.

No comprenem ni assumim l'eternització de la situació actual. Dóna la sensació que un col·lectiu (que no és d'un, ni de dos, ni de tres) de persones amb capacitat per a prendre decisions porta sostingudament sense mirar en la direcció a la qual cal fer-ho durant lustres. No serveix començar a actuar fa dos anys, en els quals la UPV ha mostrat més proactividad i transparència -i cal reconèixer que això es deu a l'obstinació personal de la Vicerectora dels Campus i Sostenibilitat, les coses com són- però lamentablement, ni tan sols aquests últims dos anys, es ve actuant amb la suficient intensitat ni amb la precisió ni amb la decisió que es requeriria. Sembla que es vol evitar coste el que coste abordar amb rigor aquesta qüestió. Ens preguntem: quin és el temor? A què es té por?.

Fent un xicotet exercici mental sembla que del que es té por és de complir amb la legislació amb rigor i exhaustivitat, quan del que haurien de tenir por, els que s'han pujat al podi del comandament a prendre decisions, és a les conseqüències que es deriven del seu incompliment, tant les possibles conseqüències per a ells, com – això hauria d'estar abans de res la resta - per a la salut de les persones que treballen en la UPV.

Observe's que l'element diferencial i crític, en contraposició a altres qüestions a les quals es dóna molta importància en la UPV -sense pretendre menyscabar-les en absolut, però és impossible no fer comparacions, si més no inconscientment- és l'exigència legal i el nivell responsabilitat civil o penal exigible, amén del dret fonamental a la salut que s'aspira protegir (de nou: això primer de tot). Us proposem uns exemples que comprendreu molt fàcilment:

* Doneu una ullada a la quantitat de pàrquings per a vehicles privats, els nostres… és comodíssim tot, no ho podem negar, però van costar i costen molts diners públics; també tenim “un tros de” frontó i de velòdrom impressionants i magnífics… a veure, sí, per descomptat, tot està molt bé, és un privilegi tenir accés a això, no ens malinterpreteu, perquè del que tractem és simplement de facilitar la comprensió del següent exemple: la realitat és que cap Reial decret ha obligat legalment a la UPV a tenir pàrquings o frontons, i la decisió de tenir aqueixes instal·lacions i no unes altres - els diners són finits-, les han preses funcionaris públics amb rangs almenys, de Cap de Servei cap amunt: és a dir, bàsicament “Edifici Rectorat”. Evidentment és prerrogativa dels governants de la UPV decidir on es destinen els recursos, d'acord, però nosaltres ens realitzem algunes poques preguntes (cabrien més): quin és realment el nivell d'equipament de protecció enfront dels riscos en les instal·lacions de la UPV? és l'adequat? com se sap si és l'adequat o és inadequat? Realitzar-se aquestes preguntes l'any 2000 era lògic, però haver de realitzar-les, i haver de redactar correus de difusió com aquest l'any 2020, és INACCEPTABLE. Citem instal·lacions, per parlar d'alguna cosa, però podríem citar probables incompliments de la normativa aplicable a la vigilància de la salut, seguretat de màquines o equips de treball, ús i emmagatzematge de productes químics, etcètera.

* Un altre cas paradigmàtic és el projecte Hyperloop, que “és estratègic” per a la UPV. Encara que pensem que només serà per a la web de la UPV, cara a la galeria i als mitjans de comunicació, i no una altra cosa. Perquè és tan, tan important, que han tingut a aqueixes i aqueixos joves, vertaders actius professionals d'aquesta societat, ocupant com a laboratori i zona de treball una part de l'edifici “Cafeteria La Malva-rosa”. Passen, passen i vegen…. Edifici que era tan imprescindible construir, ja ben entrat el segle XXI, que als dos o tres anys es va tancar la concessió de la cafeteria i ací es va quedar l'element (millorar les infraestructures i equipament de seguretat de laboratoris i naus NO, construir un altre edifici MÉS a ser destinat com a cafeteria, tancar-lo després, i deixar-ho mort de fàstic, SÍ). Decisió que van adoptar els directius de la UPV amb diners públics, atès que entenem que aquesta despesa no s'efectue amb diners privats donats per un mecenes.
Perquè aquests són exemples reals de prioritats en la presa de decisió per la governança de la UPV, comptats amb bastant folklore i causticitat. Decisions que no pren un ens abstracte o una intel·ligència artificial, sinó les mateixes persones que decideixen durant consecutivament 25 anys no optar clarament per la salut de les persones que treballen en la UPV.

El model preventiu pel qual ha optat la UPV ha de canviar dràsticament, havent de passar a convertir-se en punt de confluència i col·laboració entre personal de la UPV, representants sindicals, i govern i comandaments de la UPV, o persistirà la situació de contesa permanent i ininterrompudament, inevitablement en manera d'escalada. No volem això. Volem evitar la confrontació, però volem un canvi urgent, de debò, dràstic, no postureos, ni la designació de “comissaris polítics” destinats a fer “control de danys” perquè la doctrina de la direcció és que “en la UPV no es fa res malament”.

La Secció Sindical de CCOO de la UPV està disposada a convertir aquest eix d'acció, la prevenció de riscos laborals i la vigilància de la salut vinculada a aquests, en un dels seus eixos d'acció prioritaris en relació amb la defensa dels drets de les i els treballadors de la UPV. I això serà dut a terme ininterrompudament, amb el suport del personal de la UPV, siga com siga la seua filiació sindical, estiga o no estiga afiliat, comptant amb el suport del gabinet de salut laboral de CCOO del PV, i per descomptat, amb el de les seccions sindicals de la UPV que compartisquen aquesta mateixa visió.

Recordem a l'Excel·lentíssim Rector Sr. Francisco Mora, de manera molt directa, pràcticament literal, les paraules que va pronunciar en una Junta de Govern fa un parell d'anys: “per a la qüestió dels riscos laborals, tot el que faça falta”.

Per favor, Sr. Mora, adopte d'una vegada vertaderes decisions i no continuen donant marrades a la qüestió. Per favor, faça-ho! amb la salut de les persones al seu càrrec no es juga.

 

 

Som treballadors
   Som treballadores
      Som universitat

 

 

Serveis per a l'afiliació de CCOO
Atenció a l´afiliació

http://ccoo.upv.es/images/logoccooUPV.png

CCOO, primer sindicat a Espanya

CCOO ha aconseguit 96.249 delegats/as, el 35,7% del total, en les eleccions sindicals celebrades en empreses privades i en les Administracions Públiques.
Amb aquests resultats, CCOO revalida la seua condició de primer sindicat del nostre país, ho és des dels anys 90, amb una diferència de 8.051 representants sobre el segon sindicat, la Unió General de Treballadors.
Així ho acredita el Ministeri de Treball en una certificació el dia 19 de juny de 2019.

   Edifici 6-E (Gabinet Mèdic)
Telèfons:   963 877 040 - 963 877 043
Alonso Pérez            79029
José Segovia            77040
Consuelo Vallés         77043
Ildefonso Pelayo        77043
Julia Benet        77040
Juanjo Escobar (Gandía) 43003

email:      Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
Web:        http://www.ccoo.upv.es

Twitter:    https://twitter.com/ccooupv
Facebook:   https://www.facebook.com/ccooupv/

¡ Si eres afiliado/a, gracias por confiar en nosotros!
Si no lo eres, nos gustaría mucho poder contar con tu apoyo.
Afilia't CCOO :  https://afiliados.uar.ccoo.es/afipub/newafil/index.php


.

 

Agenda

Dil Dim Dic Dij Div Dis Diu
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31

utilitzem cookies pròpies i de tercers per motius de seguretat, millorar l'experiència de l'usuari i conèixer els seus hàbits de navegació. Si continues navegant, entenem que admets la nostra política de cookies.